Aquest any, l’Església dedica el segon diumenge de novembre a recordar els pobres. D’una banda, la nostra societat es vanta de ser molt avançada tecnològicament i, d’altra banda, quan ens referim a les necessitats bàsiques de la persona, la nostra civilització va cap enrere. Està clar que hem fet un retrocés en el temps. Observem com el món s’està polaritzant entre una societat cada cop més enriquida, que fa que les desigualtats socials i l’escletxa salarial siguin cada cop més visibles i, alhora, hi ha una gran part de la població mundial empobrida, sense recursos ni oportunitats per a poder accedir a una vida una mica més digna; desequilibri que crea inseguretat, inquietud i malestar físic i mental.

Si ens atenem a les dades de Càritas i a les de la Fundació Foessa, publicades al diari El País el 6 d’octubre, cada cop hi ha més famílies vulnerables que han d’acudir a diferents entitats socials. A partir d’aquestes vuit dimensions: treball, consum, salut, educació, política, habitatge, conflicte social i aïllament social, l’organització calcula que a Espanya hi ha més de sis milions de persones en exclusió social severa, és a dir, dos milions més que el 2018; però si s’amplia una mica més el focus, hi ha onze milions de ciutadans en situació d’exclusió social.

Si ens basem en la memòria de Càritas de 2020, detectem com les Càritas dels diferents punts de Catalunya van augmentar les atencions socials un 26% respecte al 2019. I més de la meitat (55,3%) de les llars acompanyades per Càritas s’han trobat immerses en situació de pobresa severa a causa de la pandèmia.

Una altra realitat cada cop més visible són els sense sostre. Quantes persones dormen al carrer! I veure com algunes d’elles, que estan fora del sistema, remenen i busquen en els contenidors de la brossa, ens fa pensar en la mala distribució dels béns materials i naturals a què hem arribat. Anys enrere això se’ns feia estrany i, fins i tot, ho comentàvem perquè ens sorprenia. Tanmateix, ara, ens hi hem acostumat i, desgraciadament, aquest fet forma part del dia a dia i de l’entorn urbà.

És evident que la pandèmia ha causat estralls i desgavells, però el sistema econòmic neoliberal tampoc hi ajuda. Com diu el papa Francesc en l’encíclica Laudato si’, «la política i l’economia tendeixen a culpar-se mútuament pel que fa a la pobresa i a la degradació de l’ambient. Però el que s’espera és que reconeguin els seus propis errors i trobin formes d’interacció orientades al bé comú» (198).

No en va, el profeta Isaïes ens diu que «el fruit de la justícia serà la pau, la calma i la seguretat» (Is 32, 17).

Montserrat Esporrín Pons,
delegada diocesana per a la Pastoral Social.

Article publicat al Full Dominical del 14 de novembre de 2021 (n. 3740)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies