L’Església, el darrer diumenge de setembre, ens convida a reflexionar i a tenir present la situació de les persones refugiades i nouvingudes. Una realitat que no és nova: només cal que repassem els moviments migratoris al llarg de la Història Contemporània. Onades migratòries que mai han estat ben vistes pels països receptors, ans al contrari, el nouvingut ha estat i és tractat com una persona de categoria inferior; només cal veure la situació de precarietat i vulnerabilitat que viuen molts d’ells, sense oblidar que, sovint, fem ús d’algun malnom en referir-nos-hi. Tanmateix, la Història importuna i preferim oblidar-nos-en fàcilment. Potser hauríem de pensar quants avantpassats nostres, al llarg dels segles XIX i XX, van emigrar. Mentrestant, les contrarietats són cada cop més nombroses i els problemes es multipliquen: manca de treball, augment del preu dels aliments bàsics, poc habitatge social, pobresa energètica…

D’altra banda, a Europa, les agressions racistes i els partits populistes van en augment, fet que provoca incertesa i inestabilitat i, això, fa por.

El refugiat no és un invasor. Si ens diem cristians, el nouvingut l’hauríem de veure com un germà nostre i deixar-nos d’amagar o mirar cap a un altre costat perquè considerem que no és un dels nostres o adoptem una actitud de superioritat quan, en realitat, ens queda molt per aprendre i enriquir-nos mútuament. Com va dir el papa Francesc, en el seu viatge al Canadà, «no som colonitzadors». És des del respecte vers l’altre quan podrem millorar el món.

Precisament, algunes de les propostes que van sortir a la síntesi del treball del Sínode a l’arquebisbat de Tarragona són, d’una banda: «Ens cal humilitat i saber fer silenci per a poder escoltar i acollir el que diu l’altre»  i, per altra banda: «Les persones immigrades (…) tenen un cert sentiment de no ser acollides i /o escoltades».

Tots ens mereixem una vida digna; tanmateix, ens mostrem vers els nouvinguts amb recel i amb manca de confiança. Estaria bé sortir del nostre lloc de confort i tenir una mirada més àmplia i acollidora. No podem obviar els sentiments d’aquestes persones, ja que no és fàcil haver de deixar família, amics, la terra, els costums i adaptar-se a un món ben diferent del d’un mateix. Ens omplim la boca amb les paraules integració i igualtat, però és adequat el que fan els governs? I, nosaltres, els cristians, com reaccionem davant d’un immigrant o d’un refugiat? Què pensem d’ell?

 El llibre de l’Èxode ens convida a reflexionar sobre quina ha de ser la nostra actitud davant del refugiat o de l’immigrant: «No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte» (Ex 22,20).

Montserrat Esporrín Pons
Delegada diocesana per a la pastoral social

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies