Al llarg del temps quaresmal escoltarem per activa i per passiva la paraula «conversió». Rara serà l’homilia o conferència quaresmal que no hi surti de manera explícita. Evidentment que tots sabem que convertir-se vol dir esforçar-se de manera, efectiva, per canviar la mentalitat. I la pregunta és: Però, què hem de fer? Molts sacrificis? Resar molt més? No dic que això, amb mesura, però amb més intensitat no s’hagi de fer, al contrari. Recordeu que el mateix Jesús ens en proposa tres elements a intensificar: pregària, dejuni i almoina i que són exigents perquè demanen esforç. Més esforç d’intensitat que de quantitat.

No obstant, voldria fer notar que en la litúrgia (principalment en l’eucaristia i el perdó), acollim la conversió com una gràcia, com un do al que s’hi ha de correspondre. Convertir-se mai és el resultat d’un esforç voluntarista, «convertiu-nos i serem convertits» (Lam 5,21). Convertir-se vol dir que el deixeble, tu i jo, hem estès que abans que tot, subratllo la paraula «entès», la bona i alegre notícia que Jesús ens ha anunciat: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu ja és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Pere Cardona, caputxí (o.f.m.c.)

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies