El diumenge més proper a la solemnitat de sant Josep, que s’escau el dia 19 de març, l’Església celebra el Dia del Seminari. Una Jornada que se celebra des de l’any 1935 amb l’objectiu de suscitar vocacions al presbiteri a través de la sensibilització, dirigida a tota la societat, i en particular a les comunitats cristianes. Aquest any, amb motiu de l’Any de Sant Josep convocat pel papa Francesc, portarà per lema «Pare i germà, com sant Josep».

Amb motiu d’aquest Dia conversem amb el rector del Seminari Pontifici de Tarragona, Mn. Josep Mateu i el rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Armand Puig. Ambdós són relativament nous en el càrrec, Mn. Mateu va ser nomenat rector del Seminari de Tarragona el passat mes de maig i Mn. Puig és el rector del Seminari Major Interdiocesà des del passat mes d’octubre, tot i que cal recordar que ja en va ser el vicerector entre els anys 1988 i 1997.

Amb ells conversem sobre la situació actual d’ambdós Seminaris, la crisi de vocacions en el si de l’Església i els reptes i les oportunitats de la formació dels seminaristes en un context social i eclesial en constants canvis.

—Com estan afrontant aquest nou càrrec?

Mn. Josep Mateu (J. M.): Amb molt de respecte, certament. Quan el Sr. Arquebisbe em va proposar assumir aquesta nova responsabilitat la primera resposta va ser que no, perquè sens dubte és una responsabilitat important en la mesura que tens entre mans un tresor que són aquells joves o no tan joves que el Senyor crida per a ser preveres. Una gran responsabilitat també perquè d’alguna manera et sents interpel·lat tu mateix. Amb il·lusió, amb respecte i un cert temor però amb la confiança que si t’ho han encomanat vol dir que pots aportar quelcom en aquest nou servei que l’Església et confia.

Mn. Armand Puig (A. P.): Jo, personalment, l’encaro amb una il·lusió gran. De vegades algú es podria pensar que repetir una cosa que ja havies fet té poc d’interès però en el meu cas en té molt perquè entremig han passat molts anys i reprenc aquesta responsabilitat amb un cert grau d’experiència que no tenia en aquell moment.

—La crisi de vocacions és un tema present en l’Església des de fa anys. Quin moment viuen actualment el Seminari de Tarragona i el Seminari Major Interdiocesà?

A.P.: El moment del Seminari Major Interdiocesà és bo dintre de les coordenades actuals. Està format per set diòcesis de la Província Eclesiàstica Tarraconense —Tarragona, Tortosa, Lleida, Girona, Vic, Solsona i la Seu d’Urgell—, i hi ha quinze seminaristes. Una ràtio relativament baixa però que respon al moment eclesial actual en el qual les vocacions caminen amb una certa dificultat. Però penso que no hem de ser esclaus del número i hem de saber-ho distingir de la qualitat. Des del punt de vista de la qualitat de la formació, els resultats són bons. El seminarista és un noi que discerneix la seva pròpia vocació, per tant en aquest sentit li hem de donar totes les eines possibles perquè ell vegi si el camí que ha començat a escollir és el camí realment de la seva vida o si el Senyor el crida a una altra cosa.

J.M.: És cert que aquesta qüestió s’ha anat accentuant amb els anys. Es diu que hi ha una crisi de vocacions en el si de l’Església i és veritat, però hi ha una crisi de vocacions en el món de la política, en l’àmbit de la família, del compromís matrimonial… hi ha una crisi de compromís vital. Per tant, si afecta a la societat també afecta a l’Església.

És veritat que el Seminari no passa pels seus millors moments, actualment tenim quatre seminaristes, dos d’ells, al Seminari Major Interdiocesà, estudiant tercer de Teologia; un altre seminarista que està en etapa pastoral que tot just ara ha acabat l’etapa del Seminari i ara comença la seva formació pastoral en una parròquia i un altre seminarista que ja ha rebut l’ordenació diaconal i per tant està a les portes de l’ordenació presbiteral.

Per tant, és veritat, hi ha pocs seminaristes i en un context que no és favorable, en una societat d’una profunda crisi vocacional. Ens toca anar a contracorrent però aquest fet sovint pot motivar i donar vida, pot esdevenir una opció més madura que en altres moments de la vida de l’Església.

—Quins són els reptes i oportunitats que hi ha avui dia en la formació dels seminaristes?

J.M.: El repte està en la dificultat de fer un compromís vital i personal en la societat que ens toca viure. Per tant, el principal repte és com suscitar en el cor del jove aquesta pregunta i respondre amb un sí al Senyor. Però al mateix temps l’oportunitat és que avui dia els joves volen opcions radicals i, per tant, aquesta proposta que també és radical perquè integra tota la persona, la vessant personal, afectiva i relacional, pot captivar aquell a qui el Senyor crida.

A.P.: El primer repte és acceptar la paraula «autoritzada» dels formadors a fi i efecte d’avançar, és a dir, ser dòcil. I una segona cosa que encara és més important és la docilitat a la veu de Déu. De fet, el formador el que intenta és explicitar el que la veu del Senyor va suscitant en la persona. Per tant, aquí no només parlem de la formació espiritual, sinó també de la formació humana, intel·lectual, comunitària… I tot això va portat per un creixement interior que depèn fonamentalment de la docilitat de la persona a la veu interior de l’Esperit que es manifesta també en les indicacions que els formadors donen com també dels professors, perquè cal recordar que el seminarista rep les classes a la Facultat de Teologia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

—Lideratge, conversió, nova evangelització… són conceptes i metodologies que han anat guanyant força en la pastoral. El pla formatiu del Seminari també s’adapta a aquesta realitat?

 J.M.: Sí, precisament fa poc hem tingut una reunió de tots els rectors i formadors del Seminari Major Interdiocesà que agrupa totes les diòcesis de la Província Eclesiàstica Tarraconense i comentàvem aquest tema, que el pla de formació dels preveres ha de canviar. Ni els joves són els mateixos de fa vint o trenta anys ni el context en què viuen tampoc. Per tant, la formació s’ha d’anar adaptant. Certament, la Santa Seu ha tret un nou pla de formació pels seminaristes on accentua molt aquests canvis. En aquesta reunió parlàvem, per exemple, del lideratge pastoral, de la conversió pastoral, que la formació no sigui estrictament intel·lectual sinó que també vetlli per la convivència. Hi ha d’haver un replantejament constant perquè el prevere que surti dels nostres seminaris estigui preparat a les circumstàncies i els reptes que ens mana l’Església i la societat.

A.P.: Sí, aquesta és una qüestió bàsica. El context històric, polític, cultural, religiós, econòmic o antropològic és diferent ara en cada moment. De fet, el papa Francesc ha afirmat que no estem en una època de canvis sinó en un canvi d’època. I aquí sorgeix una dificultat: com formar aquestes persones que estan vivint un canvi d’època? Sempre n’hi ha hagut de canvis però ara vivim un canvi fortíssim i per tant aquí hi ha un repte i una responsabilitat de tots per donar una resposta en el context històric que vivim.

 —Quins aspectes creuen que poden ajudar en el desvetllament de noves vocacions al presbiterat?

A.P.: És una qüestió complexa perquè els seminaristes venen d’itineraris personals molt diversificats. Fa cinquanta o seixanta anys el seminarista venia d’unes estructures cristianes consolidades com eren la família, la parròquia i l’escola. Aquest era l’hummus que donava peu a les vocacions. Ara no passa el mateix, passa en primer lloc la resposta a la veu interior que un sent i li arriba a partir d’una experiència, d’un esdeveniment que ell ha viscut, d’un creixement interior lent però no hi ha aquestes grans estructures de recolzament de les vocacions com hi havia abans.

J.M: Penso que la importància del Dia del Seminari, més enllà de la col·lecta, que també ho és per al propi sosteniment, hi ha l’aspecte de la sensibilització. Que les comunitats sàpiguen què significa acompanyar el prevere i per part d’elles anar canviant la visió que tenen del prevere. És important que cada vegada prenguem més aquesta consciència comunitària. L’Església no és cosa del prevere només, i quan dic Església em refereixo a tot allò que comprèn: la catequesi, el patrimoni, els malalts, l’evangelització… És important que les comunitats preguin pels seus seminaristes, per les noves vocacions, que integrin en la seva vida aquesta missió amb el prevere. I també és important que el prevere no se senti sol ni que les comunitats se sentin soles. Aquesta sensibilització ha d’ajudar a un canvi de paradigma que porti a un treball i a una missió conjunta.

 —Què aconsellen als joves que els hi plantegen una possible vocació?

J.M: En primer lloc els hi plantegem un discerniment, intentar-los acompanyar amb un discerniment. No hem de caure mai en el perill «d’anar a la caça» quan tenim poques vocacions sinó que hem de donar molta llibertat, que ells facin un procés i plantejar-los que ser prevere no és una cosa fàcil però com tampoc ho és ser pare de família, tenir un treball que t’ompli o fer una opció de vida. L’objectiu final a la resposta de la seva crida és la felicitat. També els plantegem, i acompanyem, en la inserció d’una comunitat perquè el seminarista no només ha de complir un expedient acadèmic sinó que ha de viure apassionadament una dimensió pastoral. I també potenciem cada vegada més una vida comunitària amb els preveres, que ells descobreixin què significa ser prevere no només des de la teoria sinó també convivint amb els qui han de ser germans en el presbiteri.

Ho resumiria amb quatres aspectes: la pregària, el discerniment, la inserció pastoral i la convivència amb els preveres i amb els seminaristes.

A.P.: El que jo aconsello és que no es precipiti, que doni temps al temps per veure si és quelcom que té consistència. I després que es posi en mans d’algú que l’acompanyi, hi ha d’haver un guiatge: un pare espiritual, un prevere amic o una persona que no sigui mossèn que el pugui ajudar, naturalment, i que aquesta inquietud sigui objecte d’una pregària sincera.

Entrevista publicada a la Revista Església de Tarragona (n. 319)

 

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies