977233412 premsa@arqtgn.cat

Probablement la paraula contemplació, contemplatiu, l’associeu amb els monjos i monges que viuen en els monestirs. Cert que ells i elles són contemplatius. Però, ¿què és la contemplació? Poso un exemple: contemplar és aturar-se una llarga estona a mirar, a observar amb atenció alguna cosa que ens meravella o admirem i que ens captiva. Si això de la contemplació ho volem explicar com ho entenem els cristians és ben senzill: la contemplació és la mirada de fe fixada en Jesús i Jesús clavat en creu, que és qui ens ha de meravellar i d’admirar perquè ens ha captivat.

Es va acostant la Setmana Santa, les confraries i germandats preparen les processons que són una manifestació de la religiositat popular catòlica; dies abans es fan conferències i actes en els que cada confraria o associació presenta el seu llibret o opuscle. Tot això a fi de què? Molta gent anirà “a veure” és a dir a “mirar” les processons, que ja està bé, perquè per la mirada entren moltes coses, però la meva inquietud, no sé si la teva, és la de com anar ajudant la gent, els del meu costat, els de més a prop i anar eixamplant el cercle perquè del mirar facin el pas a contemplar? Que quedin captivats pel que veuen.

En un món que ignora la presència de Déu o bé en passa, nosaltres, els cristians, som capaços de continuar veient Déu i meravellar-nos.

El sant Rector d’Ars es passava moltes estones a l’església, un dia el seu rector li va preguntar que feia tanta estona davant el Santíssim, respongué “jo el miro i Ell em mira”. Doncs, no és complicat, l’aprendre a contemplar ¿oi?

P. Pere Cardona, caputxí (o.f.m.c)
Delegat diocesà de Vida Consagrada

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies