Des de ja fa temps i des de tots els mitjans de comunicació ens arriben inputs recordant-nos les festes de Nadal. Cada cop més aviat, els carrers, les botigues i centres comercials s’engalanen amb una freda il·luminació xinesa i amb una decoració lluny del que significa Nadal, perquè no ens oblidem que és temps de comprar, consumir en excés, de regals i d’àpats pantagruèlics, que contribueixin al fet que les festes nadalenques llueixin més.

Tanmateix, els que ja tenim una edat enyorem aquells dies de Nadal que vivíem quan érem petits, en els que el caliu familiar recordava i celebrava el naixement de Jesús, Déu fet home per a redimir-nos a tots. Curiosament, ara, s’ha tergiversat el sentit d’aquesta festa. Jesús neix pobre i, en contraposició, si no gastem i consumim molt, ja no és Nadal. Fer el pessebre a les cases era una manera de recordar i reviure el naixement d’aquest Déu humil i, en posar un estel a l’establia, aquell Nen irradiava l’amor que ens té. Entenc que els temps canvien, tanmateix, ara, és com si ens empenyessin cap a una festa pagana, ja que segons els cànons polítics, és més acceptat i recomanat dir bones festes que desitjar un bon Nadal.

Estem en pandèmia, però sembla que ben aviat ens n’oblidem. Viure el dia a dia, sense haver de pensar gaire, com si fóssim robots, fa que no trobem una estona per a reflexionar i viure, sense tanta ostentació, el veritable sentit d’aquests dies nadalencs.  A poc a poc, amb coneixement de causa o sense, ho anem dessacralitzant tot. Ens creiem tan importants i forts que, fins i tot, en aquests dies, podem prescindir de Déu. Però a l’altre costat d’aquesta realitat d’opulència, hi ha tot un gruix de la societat als quals, per les circumstàncies socials i econòmiques en què es troben, celebrar aquestes festes al ritme que ens imposa la societat en general, els pot resultar dur i trist.

Certament que des de Càritas i d’altres entitats socials que treballen per als més desafavorits, durant aquest cicle nadalenc, reben moltes donacions i la societat sembla més conscienciada, però cal recordar que aquestes famílies no només tenen necessitats bàsiques durant aquestes dates, ja que, al llarg de tot l’any la pobresa i la solitud continuen.

Ens convé fer una aturada en què siguem capaços de meditar i viure el present, tocant de peus a terra, ja que molts cops caiem en el malbaratament de moltes coses inútils, mentre estem privant a altres famílies del que els és necessari.

Potser, fixant-nos en la humil família de Natzaret, arribem a copsar que no necessitem tant per a viure, que en la senzillesa de les coses i del fer serem més feliços, no anirem tan angoixats i, en experimentar la idea de compartir, arribem a entendre el veritable sentit de Nadal.

Tant de bo no hàgim d’escoltar més aquella reiterada frase, «sort que s’han acabat les festes», perquè el consumisme ha pogut amb les nostres forces!

Montserrat Esporrín Pons, delegada diocesana per a la pastoral social

Article publicat al Full Dominical del 26 de desembre de 2021 (n. 3746)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies