977233412 premsa@arqtgn.cat

Ara, i des de fa temps, s’esmenta molt la necessitat de diàleg. Però quan parlem de diàleg, estem dient tots el mateix? El diàleg és sempre —com diu el diccionari— una conversa entre dues o més persones. Si jo vull dialogar, però davant hi tinc una paret, puc anar parlant però allò no és un diàleg, sinó un monòleg. Si en comptes d’una paret és una persona que fa el mateix que una paret tampoc no és un diàleg, encara que ho pugui semblar. El diàleg veritable suposa actitud i capacitat d’escoltar l’altre i d’intentar comprendre els plantejaments i els raonaments de l’altre des de dins. El diàleg no és simplement deixar que l’altre xerri i mentre xerri estar esmolant el ganivet per a atacar-lo tan aviat com es deixi fer. Tampoc el diàleg és una tàctica estratègica per a fer que l’altre accepti totalment els meus plantejaments i les meves raons.

Tot això és vàlid encara que només es pretengui un sincer intercanvi. Però quan s’esmenta la necessitat de diàleg, en el fons o clarament, s’està dient que no n’hi ha prou amb un intercanvi, per més sincer que pugui ser, sinó que és necessari arribar a uns acords entre parts que tenen visions, plantejaments o raons diferents sobre una qüestió determinada. Això és més difícil encara, perquè per a arribar a acords normalment es necessita que hi hagi capacitat de renúncia d’alguna cosa que es pretén. En el cas que ens ocupa del nostre país cada part ha de veure a què està disposada a renunciar per tal d’arribar a un acord que sigui real i no sigui només paper mullat.

Aquest diàleg el demanen els nostres bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en el seu Comunicat davant l’actual situació social i política (14/10/2019). Després d’invocar la via de la misericòrdia, diuen que cal retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria…Cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades. Citant el papa Francesc diuen que hem de ser constructors de ponts i no de murs.

En aquest mateix sentit s’han pronunciat altres persones i entitats d’Església. En aquestes situacions difícils hem de donar testimoni de les nostres conviccions cristianes.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Article publicat al Full Dominical del 3 de novembre de 2019 (n. 3634)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies