Mons. Cristóbal López Romero és arquebisbe de Rabat des de l’any 2018 i va ser creat cardenal pel papa Francesc el 2019. Nascut el 1952 a Vélez-Rubio (Almeria), aviat es va traslladar a Badalona amb la seva família i el 1974 va fer la professió perpètua als salesians.

Des del seu nomenament com a arquebisbe de la diòcesi de Rabat, ha treballat per la convivència amb els musulmans, en un país on la població cristiana no arriba a l’1%. El passat mes de març, Mons. López va visitar la nostra arxidiòcesi i vam poder compartir una conversa per parlar sobre la seva tasca al Marroc.

—Quina presència té el cristianisme al Marroc i com és la relació amb els musulmans?

 L’Església és present al Marroc, existeix. Numèricament és petita, som uns 30.000 catòlics en un poble on hi ha 37 milions de musulmans. Tot i ser insignificants, ni tan sols el 0,8% de la població, jo penso que som significatius perquè tenim un missatge a transmetre. Aquest missatge és que cristians i musulmans podem viure junts, en pau, amistat i fraternitat. No només podem sinó que també ho hem de fer.

Ens preocupem massa del nombre de cristians que som i no tant en com som com a cristians?

Aquí a Espanya hi ha una certa «depressió» per les xifres. Cada vegada menys persones participen en les celebracions, hi ha menys infants a les catequesis, cada vegada som més grans, etc. Doncs bé, hem de tenir present que siguem molts o siguem pocs l’important és viure amb autenticitat l’Evangeli, i viure’l amb alegria en resposta amb el que Déu ens crida. El papa Francesc ens diu que no és un problema ser pocs sinó que el problema rau en ser insignificants, ser sal que ha perdut el sabor i ser llum que ja no il·lumina ningú. És aquest el missatge que volem compartir des de casa nostra, des de la Conferència Episcopal regional de l’Àfrica del nord (Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia).

—Com és la convivència amb les altres confessions cristianes?

La nostra església és també ecumènica. Els pocs cristians que som treballem units (protestants, anglicans, ortodoxos, catòlics), formem un petit comitè ecumènic d’esglésies. Tenim un Institut ecumènic de Teologia. Tenim cinc o sis esglésies on els protestants celebren el seu culte en esglésies catòliques, a diferents hores. Intentem ser una església samaritana, com el bon samarità, ajudant als més vulnerables, aquells que estan de pas migrant a Europa i sobretot aquells que estan malalts, menors no acompanyats, dones embarassades o amb fills petits. Aquest és el treball de Càritas.

—Com es treballa el Sínode a la diòcesi de Rabat?

Estem intentant caminar junts en Sínode. Perquè a part del Sínode convocat pel papa Francesc, nosaltres tenim el nostre Sínode per a Rabat. Quan el Sínode acabi nosaltres seguirem amb el nostre per a respondre a aquesta pregunta: seguint Crist, quina Església hem de ser avui i aquí al Marroc? Com hem de viure la nostra vida cristiana? En aquesta aventura ens trobem caminant junts al servei del Regne de Déu en unió amb tots els cristians, musulmans i persones de bona voluntat.

—Quina és la realitat del fenomen de les migracions al Marroc?

Aquell que deixa casa seva ho fa perquè busca una vida millor. No surten d’una situació còmoda en general, potser hi ha guerra, misèria… és el mateix que van fer milions d’espanyols als anys seixanta. No ho oblidem. Un jove marroquí és un presoner a la seva terra, fins i tot per aquells que hi viuen bé i tenen una titulació acadèmica. El Marroc és una presó on els joves voldrien conèixer d’altres realitats però no poden, no és fàcil traspassar al país veí, hi ha moltes dificultats a nivell polític. Molts joves no tenen esperança perquè volen conèixer d’altres realitats. Són factors psicològics. Les polítiques migratòries d’Europa que són necessàries no són solidàries amb els africans. Mentre les lleis econòmiques mundials i les del comerç internacional estiguin fetes pels països poderosos, les coses continuaran igual. Vivim en un sistema econòmic que mata, com diu el Papa. Tant de bo tothom pogués quedar-se en el lloc on neix, si vol, i marxar si vol.

Entrevista publicada al Full dominical del 27 de març de 2022 (n. 3759)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies