977233412 premsa@arqtgn.cat

El departament de Pastoral de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha presentat la síntesi de les aportacions per al Sínode dels Joves rebudes. Aquesta síntesi s’ha enviat a Roma per a l’elaboració de l’Instrumentum laboris del Sínode sobre «Joves, fe i el discerniment vocacional» que tindrà lloc a Roma a l’octubre de 2018.

La síntesi s’ha elaborat amb les respostes rebudes de 47 diòcesis, 12 moviments, 12 congregacions i 2 Instituts seculars. Aquestes respostes rebudes responen, al seu torn, a les síntesis realitzades per les delegacions de pastoral de joventut i pastoral vocacional. Recullen les aportacions de preveres, religiosos, seglars, agents de pastoral i joves de diferents realitats pastorals com a grups parroquials, escoles, universitats, o moviments. En total han participat 5.253 joves.

Aportacions de la síntesi i respostes al qüestionari

Les aportacions de la síntesi s’han dividit en tres blocs: en el primer es respon a temes sobre la relació dels joves amb l’Església; el segon bloc valora l’entorn en què es dóna avui el discerniment vocacional; i el tercer planteja les esperances dels joves a l’Europa d’avui.

a) En relació al primer bloc:

Escolta l’Església als joves?

Els joves valoren l’esforç de l’Església per escoltar-los i agraeixen la tasca dels que ocupen el seu temps a escoltar. De fet, més d’un 60% dels joves afirmen en l’enquesta que se senten escoltats per l’Església, encara que el percentatge baixa quan es refereix a ser compresos i quan es refereix a recollir les seves aportacions. Es demanda temps i persones per escoltar i sortir fora de les estructures eclesials. També proposen promoure nous espais, més obertura i acollir sense jutjar. En general, els joves no se senten escoltats i tinguts en compte per les diferents realitats de la societat d’avui.

També fan autocrítica en reconèixer que, de vegades, els seus prejudicis cap a l’Església o la societat en general els allunyen i els impedeixen ser receptius a les seves propostes. Senten que de vegades es deixen portar per allò fàcil, oblidant els seus compromisos.

Desafiaments i oportunitats

Per als joves, el més gran desafiament és arribar als joves allunyats de l’Església. També assenyalen tenir un futur amb garanties. Es reclama escolta, dedicació, acompanyament, acollida i formació de veritables referents per als joves; generar comunitats cristianes acollidores i propositives; i promoure el protagonisme real dels joves dins de la pastoral juvenil. Un 60% assumeixen com a seus els desafiaments de la societat d’avui. Una mica més d’un 45% afirma que és real el protagonisme que els ofereix l’Església avui davant els desafiaments i oportunitats.

Pel que fa a les oportunitats, assenyalen la participació social, la promoció de la justícia, la cura de l’ecologia, la recerca de la pau i la solidaritat amb els pobres. La recerca de sentit a les seves vides, la recerca d’espiritualitat, que de vegades és una recerca difusa. També destaquen la necessitat de relacions amb educadors autèntics i creïbles. I presenten com una oportunitat la cultura quotidiana, les xarxes socials o l’esport educatiu.

Espais de trobada amb joves que no freqüenten els ambients eclesials

El carrer és el lloc que més es repeteix quan es pregunta pels espais de trobada amb joves que no freqüenten els ambients eclesials. Després s’assenyalen els centres d’estudi; les activitats esportives; l’amistat; les activitats culturals, especialment la música; les activitats de compromís formant part d’alguna associació, ONG, voluntariat, etc.; el món del treball; i les xarxes socials.

Què és el que demanen els joves a l’Església?

Els joves li demanen a l’Església que se’ls escolti. També reclamen que tingui una actitud de proximitat i obertura cap al món d’avui: que es comprometi proposant amb més claredat l’Evangeli de Jesús; acceptació de les diferències, tolerància, diàleg i claredat evangèlica; que aculli, que sigui inclusiva, misericordiosa i samaritana; més moderna, que es comuniqui millor, amb un llenguatge d’avui, que renovi els seus missatges, que connecti amb les idees d’avui, que no sigui excessivament moralista i que proposi una litúrgia més viva i propera; que sigui fidel a Jesucrist i al seu Evangeli, compromesa amb la justícia, amb la solidaritat, amb la cura del planeta; que els laics tinguin més formació per ser cada dia més conscients de la seva missió i coresponsabilitat; i que els pastors estiguin més propers als joves.

b) En relació al segon bloc:

Discerniment vocacional en la família i en àmbit educatiu

Els joves destaquen que el rol dels pares en el discerniment vocacional constitueix un factor primordial, important i decisiu en la vida dels seus fills. Encara que també assenyalen amb insistència que són ells els que acaben decidint sobre el seu propi futur. El paper de la família sembla fonamental ja que els seus pares els acompanyen, orienten, guien, els lliuren valors, transmeten creences, i els eduquen en la fe. Les experiències de vida dels pares els il·luminen per prendre les millors decisions, ja que ells confien en els seus pares i reconeixen que busquen el seu bé.

En general es troba a faltar una major cultura vocacional que orienti comunitats, famílies i joves, aconseguint així un major compromís en el discerniment vocacional i un acompanyament adequat als joves.

Pel que fa a l’escola, universitat i centres formatius es destaca que estan més centrades en orientar en àmbits professionals i laborals, de manera que els joves no comparteixen temes vocacionals en aquests àmbits. A més, la influència de certes ideologies en l’educació, provoca serioses dificultats per mostrar la dimensió transcendent de l’ésser humà i el plantejament de decisions definitives. Les antropologies més esteses en els centres educatius, que posen el tenir per sobre del ser, no ajuden a l’obertura a la transcendència; silencia les preguntes últimes, com el sentit de la vida, i es conforma amb el materialisme, utilitarisme i pragmatisme regnants.

La importància de les Jornades Mundials de la Joventut i altres esdeveniments per a joves

Les Jornades Mundials de la Joventut, de la mateixa manera que altres esdeveniments nacionals o internacionals, són un element crucial per despertar la fe o reanimar la pastoral esgotada o adormida. Segons es manifesta en l’enquesta, aquests esdeveniments causen un gran impacte en els joves i proporcionen una trobada intensa amb Jesucrist. A més donen una imatge millor, més jove, alegre, dinàmica i oberta de l’església.

Són trobades que, en diferents casos, han contribuït en decisions vocacionals, canvis d’actituds, implicació més gran en l’església, o en els grups de joves. També solen ser la porta d’entrada a formar part en un grup, o un moment de culminació d’un procés de discerniment vocacional, acadèmic o social. No obstant això, els esdeveniments no poden ser el motiu de la pastoral juvenil, sinó un mitjà per consolidar el treball ordinari de la pastoral juvenil.

Són nombroses les iniciatives per ajudar els joves en el discerniment vocacional: és fonamental l’acompanyament personal; crear una cultura de l’acompanyament en la pastoral juvenil i una pastoral juvenil que porti sempre a un discerniment vocacional.

c) En relació al tercer bloc:

Esperances dels joves a l’Europa d’avui

En el tercer bloc de la síntesi s’aborden les esperances dels joves a l’Europa d’avui partint des de la mirada a la riquesa de la memòria cristiana d’Europa, tan present en el nostre país, a través de la cultura i l’art cristià, la gran quantitat de sants i santes espanyols que han marcat la història del nostre país i també de tot Europa, una fe transmesa durant segles.

Canalitzar el potencial de desafiament

Es planteja com canalitzar el potencial de desafiament i protesta propi dels joves perquè es transformi en proposta i col·laboració, per això cal: una major formació sobre la Doctrina Social de l’Església i presentar la gran quantitat de propostes de voluntariat, propostes concretes de transformació de la realitat. Els joves proposen la creació de fòrums joves en els quals es tractin els temes que els interessen. Una de les preocupacions que manifestes és com estem tractant el nostre món, però senten que no aporten res, perquè no són escoltats.

El síntesi conclou assenyalant que l’Església ha de ser un exemple per reactivar la relació intergeneracional entre els joves i els adults.

Informe de la Síntesi 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies