El món actual es caracteritza per l’aparició de nous graus de complexitat i contradicció i, com és inherent a tot canvi, es generen tensions a les que l’educació ha de donar resposta tenint en compte les múltiples visions del món, les noves fronteres en ciència i tecnologia, els avenços en neurociència i el desenvolupament en tecnologia digital; preparant els infants per tal de dotar-los de la capacitat d’adaptar-se, reaccionar i comprometre’s.
Aquesta potent força de transformació que és l’educació compartida entre la família i el centre educatiu adquireix avui una visió humanística, basada en el respecte per la vida i la dignitat humana, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat per construir un futur sostenible. Tal com ens va dir el papa Francesc en l’audiència del 20 de setembre de l’any passat, educar acompanyant des del compromís cap a la transcendència fent de cada acció educativa un acte d’esperança que perduri al llarg de la vida.
La visió humanística i holística de l’educació ha de contribuir a trobar nous models on el creixement econòmic sigui conduït per la gestió mediambiental i la cerca de la pau, inclusió i justícia social. L’educació ha d’anar més enllà de l’utilitarisme i economicisme encotillat per tal de donar pas a la integritat de les diferents dimensions de l’existència humana. Visió que té repercussions en la definició tant del contingut com de les pedagogies d’aprenentatge adreçades avui a promoure la consciència i el sentit de responsabilitat vers els altres.
És per això que els coneixements i l’educació han de ser considerats com a béns comuns de la humanitat i que s’ha de reforçar des d’aquesta posició els quatre pilars fonamentals de l’aprenentatge: saber, fer, ser i viure junts. En definitiva, l’educació passa a ser el procés que ens acompanya de per vida cap a la sostenibilitat de la humanitat i el seu benestar comú.
Joan Llatse López, mestre i filòsof
Director de l’Escola Joan XXIII
Article publicat al Full Dominical del 15 d’abril de 2018 (n. 3553)
