Sí, vull que recordeu que s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes i dones. Aquest anunci ens va arribar amb la vida i la paraula humanes del seu Fill. Enguany, una vegada més, i en fa més de dues mil!, ens aplegarem al voltant de la taula eclesial i de la taula familiar per a festejar el seu naixement amb agraïments i nadales. Mentrestant, esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i Salvador nostre. Ell nasqué de Maria, la mare tota verge, visqué la nostra existència humana amb plenitud de sentit, ens féu arribar la benignitat de Déu amb signes de salut i amb paraules de vida, s’entregà a si mateix per nosaltres per fidelitat i per coherència, i, ara, és el nostre company pels camins de la història i el nostre germà a prop del Pare de la Glòria.

Cada any, per Nadal, mirem i escoltem aquells que el saberen trobar i adorar. En el camí de Betlehem, de Natzaret, de Jerusalem, de la Casa Eterna…, ells i elles ens donen la mà i ens acompanyen. Els demanem que ens encoratgin a creure, a nosaltres, sovint cansats, massa autosuficients, fàcilment desesperançats.

El mag de la mirada fita (el qui ha trobat el secret, la saviesa i el sentit del viure) ens ensenya a mirar el cel, a estar atents, a obrir el nostre interior, a mantenir el cap ben alt, drets i ferms en la nostra dignitat, a no deixar-nos endur pel conformisme, pel corrent de l’anar tirant. Que no decaigui la nostra recerca de la veritat, la nostra honestedat de pensament, l’exercici de la reflexió detinguda, la cura a no treure massa ràpides i insegures conclusions. Molts intenten enterbolir la nostra mentalitat amb criteris enganyosos que consideren la vida com un bé d’ús privat, com un plaer per a l’exclusiva satisfacció individual. Nosaltres hem estat fets per a ser feliços i no sols per a vegetar còmodament, conduïts per l’impuls immediat. Jesús s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes i deixar-nos nets. Hem decidit que Ell sigui la nostra  referència definitiva, fidelment.

La pastora d’ulls oberts (la qui ha gastat la vida amb la generositat i amb el sacrifici propi per amor) ens ensenya a trobar el goig de l’esforç, de l’obra ben feta, de l’exercici de la responsabilitat com a servei, del goig del lliurament personal gratuït. Que no ens domini el mal instint de l’orgull i de l’autosuficiència, sinó que ens neixi de dins un estil planer, reconciliador, positiu, fiat. Molts ens volen fer creure que la força és el domini sobre els altres, la imposició de les pròpies idees. Nosaltres, malgrat les limitacions en l’amor, tenim la nostra fortalesa interior, el nostre coratge més resistent enfront dels contratemps en la donació. Jesús s’entregà a si mateix per nosaltres, i féu de nosaltres un poble ben seu apassionat per fer el bé. Hem decidit d’intentar pensar i actuar estimant com Ell, apassionadament.

Josep i Maria, els qui miren amb el cor (ells tenen l’ànima senzilla i agraïda) ens ensenyen a escoltar l’anunci, a mirar els senyals i a creure. Que no ens immobilitzi la desesperança: ens quedaríem sense futur. Que no ens esterilitzi el desencís: perdríem la felicitat interior. No podem viure sense futur ni sense felicitat. No volem ser esclaus de res ni de ningú. Volem ser lliures interiorment enfront d’un món que intenta acontentar-nos amb succedanis. Jesús s’entregà a si mateix per nosaltres, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. La fe, clara i joiosa, adora el Fill de Déu que és Jesús, i rebem la força d’aquest Déu gran i salvador nostre, la força necessària per conquerir el futur amb les eines del servei com a estil de vida, del compromís a favor dels empobrits, de l’austeritat com a condició per la pau de l’esperit, de l’estimació a les persones com a capacitat de transformació. Hem decidit que la fe en Ell sigui l’ànima de la nostra persona, esforçadament.

Els mags, els pastors, Josep, l’home tot bo, i Maria, la verge tota mare, ens han acompanyat fins al fill posat en una menjadora. Allí ens espera Déu, mirant-nos amb els ulls de Jesús, escoltant-nos amb el cor de Jesús, apropant-nos la seva misericòrdia amb les mans de Jesús, indicant-nos el futur amb la paraula de Jesús. Tot ho hem trobat com ens ho havien anunciat. Havent-ho vist amb els propis ulls de la fe volem contar el que ens han dit d’aquest infant, i tothom qui ho senti es meravellarà del que els direm.

Perquè el Déu que no ha vist mai ningú, nosaltres l’hem trobat, fet home com nosaltres, en Jesús, el fill nascut de Maria.

Josep Bofarull, pvre.
Rector de les parròquies de Maspujols i Riudecols

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies