En morir l’any 1171, l’arquebisbe Hug de Cervelló va destinar 100 morabatins per a la construcció d’un hospital a Tarragona. Poc s’imaginava que, 850 anys després, i de manera ininterrompuda, aquest hospital continuaria donant servei a la població, transformat pels canvis i vicissituds succeïts al llarg dels segles.

Aquell primer hospital, anomenat de la Seu –perquè va néixer a recer de la catedral– ha esdevingut una de les institucions sanitàries més antigues de Catalunya i, fins i tot, d’Europa, i actualment és conegut amb el nom d’Hospital de Santa Tecla. Aquest canvi de denominació ja demostra la intrínseca relació que s’estableix entre l’hospital i la ciutat que el va veure néixer, ja que l’any 1464, quan es va produir la fusió entre aquest hospital gestionat pel poder eclesiàstic i l’hospital civil existent aleshores, sota les ordres de l’Ajuntament, va prendre el nom de la patrona, santa Tecla.

És remarcable el poderós vincle que es va establir entre l’hospital i l’advocació a la santa, un vincle que avui en dia continua ben estret. També ho és el fet que la seva fundació, el 1171, es produís 150 anys abans de l’arribada del braç de Santa Tecla a la ciutat, el 1321.

Cal posar-se en context per entendre el paper que l’hospital de Santa Tecla ha desenvolupat al llarg de la història, ja que des del seu naixement, en plena edat mitjana, es va dedicar a donar assistència a tota la població, principalment als més desemparats, als que no disposaven de recursos –en definitiva, als més pobres–, quan encara no existia cap figura que els en proporcionés.

I ha desenvolupat aquesta funció durant tota la seva existència, adaptant-se als canvis socials que s’han anat produint al llarg dels temps i fins als nostres dies. Ha estat testimoni directe de la creació de la sanitat universal, essent un dels pocs organismes, per no dir l’únic, que desenvolupava aquesta funció quan encara aquest concepte era una quimera.

Superant reptes, acoblant-se a les noves circumstàncies i donant resposta a les necessitats de cada moment, l’hospital de Santa Tecla és un reflex de l’ideal de societat que tots voldríem: una societat més justa, equitativa i que ofereix igualtat d’oportunitats a tota la població. I, el que és més important, una societat que garanteix el dret universal que tenen tots els individus de ser atesos en la malaltia i en els darrers moments de la seva vida.

Tot aquest procés d’adaptació a les necessitats de cada època ha desembocat en una entitat destinada a oferir assistència sanitària a un ampli territori que comprèn el Tarragonès i el Baix Penedès, però també amb un marcat caràcter social que beu de les fonts d’aquella primera institució de la qual parlàvem. Actualment som davant d’una agrupació de sis fundacions que, a manera de xarxa, donen aixopluc a diferents sectors de la nostra societat com són la gent gran, la infància i la discapacitat, entre altres.

Parlem de la Xarxa de Santa Tecla i de les fundacions Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Fundació de Centres Assistencials i d’Urgències, Fundació Social i Sociosanitària de Santa Tecla, Fundació Casa Sant Josep per a la Infància i l’Adolescència, Fundació Estela per a la Discapacitat i la recentment adherida Fundació La Muntanyeta. Entre totes, a més, proporcionen ocupació a més de 3.000 famílies.

A banda de la gestió sanitària i social, que són els eixos de la seva activitat, no es pot oblidar el vessant formatiu de la Xarxa de Santa Tecla. L’Hospital de Santa Tecla,  va iniciar el mes d’octubre de l’any 1953 un camí docent amb la posada en marxa de l’escola d’infermeria, que va tancar l’any 1980 després d’haver format 25 promocions de professionals d’aquest àmbit. Anys més tard, es van iniciar els primers estudis de medicina a Tarragona, dependents de l’Hospital Clínic i de la Facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. Els primers cursos es feien a les aules docents de l’hospital de la Rambla Vella i després es van traslladar a la Universitat Laboral per qüestió de capacitat.

Amb el naixement de la Universitat Rovira i Virgili, passa a ser hospital associat docent d’aquesta, mitjançant un conveni  per a alumnes de Pregrau de medicina, infermeria i fisioteràpia.

Per la docència de Postgrau, els dos hospitals de la Fundació (hospital de Santa Tecla i hospital del Vendrell), tenen l’acreditació del Ministerio de Sanidad com a centres docents per a la formació de metges especialistes, metges MIR (Metges Interns Residents), incorporats a les convocatòries nacionals que es fan anualment.

Finalment, cal destacar la circumstància històrica —derivada d’aquesta dedicació a l’atenció social de la ciutadania– que la Xarxa de Santa Tecla és també la propietària gestora del cementiri de Tarragona, des d’on ofereix un servei de caràcter públic i proper.

En definitiva, no parlem tan sols de pedres i d’edificis, que també tenen el seu paper com a testimonis muts d’una llarga història. Parlem de persones que durant segles i segles han estat al servei d’altres persones: de les necessitades, de les malaltes, de les que no tenien recursos… Parlem de persones que ara treballen per garantir aquest dret fonamental que és ser atesos en la malaltia d’una manera digna, amb el benentès que no es tracta només de guarir el cos sinó de garantir el benestar en tots els aspectes de la vida i també quan arriba la mort.

Com diu el lema de la Xarxa de Santa Tecla, som davant d’una institució formada per persones al servei de persones.

Joan Maria Adserà Gebellí
Director General de la Xarxa sanitària i social de Santa Tecla

Article publicat a la revista Església de Tarragona (setembre-octubre 2021 / n. 323)

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies