La primera vegada que vaig veure un escut del FC Barcelona sense la creu de sant Jordi va ser en una bossa de plàstic que fa molts anys em va ensenyar un amic. L’hi havien donat en una botiga d’un país musulmà. Per comptes de la creu hi havia una simple barra vertical, vermella, sobre fons blanc. Anys després un altre amic em va ensenyar fotos que havia fet al nord d’Àfrica on es veien grafits de l’escut del Barça amb les mateixes característiques: un pal vermell vertical per comptes de la creu que hi va. Quan pirategen l’equipació del club blaugrana fan exactament el mateix. El motiu és evident: la creu els molesta. Crec que va ser el Milan qui també va tenir problemes quan, en un partit, va sortir al camp amb una samarreta blanca, una enorme creu de sant Jordi que ocupava tot el pit i una altra a l’esquena.

Qui va passar per l’adreçador de manera voluntària va ser el Reial Madrid quan, fa tres anys, va eliminar la creu que llueix al cim de la corona. Ho va fer perquè havia arribat a un acord amb el Banc Nacional d’Abu Dhabi per crear una targeta de crèdit i no volia que el símbol se li girés en contra i el negoci se n’anés en orris. Més recentment ha decidit també eliminar-lo de les equipacions que ven a l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, la Unió dels Emirats Arabs, Bahrain i Oman, i que manufactura i distribueix l’empresa Marka; “The United Arab Emirates’s first publicly traded retail operator focusing exclusively on the fashion, hospitality and sports segments“.

Diuen que ho fan per no ferir les “sensibilitats culturals”. Molt bé. Doncs també per no ferir-les ens trobem, ara, que un clergue musulmà -Mohammed Alarefe, de l’Aràbia Saudita- ha demanat a la FIFA que inclogui en les normes que regeixen la pràctica del noble esport del futbol que es prohibeixi als jugadors senyar-se quan marquin un gol. .I a ho saben: allò de tocar-se amb la mà el front, el pit, el múscul esquerre i, encabat, el dret, un ritual que a escola ens ensenyaven que s’havia de rematar amb un petó a la mà amb què l’havies fet. Doncs al senyor Alarefe, que és professor de Religió a la Universitat Rei Saüd de Riad, aquest gest no li agrada: “He vist videoclips d’atletes, jugadors de futbol corrent i xutant, i quan marquen fan el senyal de la creu sobre el pit. La meva pregunta és si les normes de la FIFA ho prohibeixen”.

Tant se li’n refot que, quan marquen un gol, molts jugadors musulmans que juguen a països de l’Orient Mitjà o a les lligues europees s’agenollin i besin la gespa, en un gest que imita la pregària islàmica. I ningú no en diu res. A ell això ja li sembla bé. El que no suporta és que els futbolistes amb forta fe cristiana se senyin. ¿En podem esperar gaire res d’aquests cervells privilegiats? Jo diria que no..

Quim Monzó
Article publicat al diari de la Vanguardia el 19 de maig de 2017

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies