Mons. José Sán­chez Gon­zá­lez,
Pre­si­den­t del De­par­ta­men­t de Pas­to­ral de la Ca­rre­te­ra de la CEE

Com tots els anys, en ocasió de la celebració de la festa de Sant Cristòfol i l’inici de les vacances de l’estiu, la Comissió Episcopal de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, des del Departament de Pastoral de la Carretera, us fem arribar la nostra cordial salutació a tots els que esteu relacionats amb la mobilitat humana: camioners, transportistes, taxistes, conductors d’autobusos, d’autocars, d’ambulàncies, bombers, Guàrdia Civil i Policia de trànsit, confraries de sant Cristòfol, associacions de transportistes, escoles de conduir… Ens dirigim també a les persones que cada dia passeu bona part del vostre temps al volant per raons de treball, per necessitat o per vacances o turisme. No oblidem els motoristes, ciclistes i vianants que, d’una manera o altra, feu ús de les vies públiques. A tots us desitgem la salut, la pau, l’alegria i la benedicció del Senyor.

«Lloat sigueu, Senyor nostre, també pels mitjans de transport». Aquest és el lema que hem triat aquest any per a la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit 2017. Amb ell volem lloar i beneir Déu per la creació, obra de les seves mans, segons llegim a la Sagrada Escriptura: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (Gn 1, 1) i l’home, creat a imatge i semblança (cf. Gn 1, 26). «Déu veié que tot el que havia fet era molt bo» (Gn 1, 31). Des de llavors, podem dir amb el salmista: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, arriba el seu llenguatge fins als límits del món» (Sl 19, 2-5).

Lloat sigueu, Senyor, i seguim amb el salmista: «Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo em dic: “Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?”. Gairebé l’has igualat als àngels, l’has coronat de glòria i dignitat, has fet que dominés la teva creació, tot ho has posat sota els seus peus” (Sl 8, 4-7). «Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós, el teu nom per tota la terra!» (Sl 8, 10).

El papa Francesc, en la seva encíclica Laudato si’ escriu: «Quan insistim a dir que l’ésser humà és imatge de Déu, això no hauria de portar-nos a oblidar que cada criatura té una funció i que cap no és supèrflua. Tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu desmesurat afecte envers nosaltres. El sòl, l’aigua, les muntanyes, tot és carícia de Déu» (n. 84).

La Jornada de Responsabilitat en el Trànsit d’aquest any i la festa del nostre patró, sant Cristòfol, volem que siguin una invitació a beneir i lloar el Déu de la creació, per la bellesa tan gran que ens regala i per l’oportunitat que ens brinda de contemplar-la. I volem fer-ho amb la senzillesa de sant Francesc en el seu Càntic de les criatures.

Que bé que sonen les paraules de sant Francesc lloant el Senyor, per totes les seves criatures: pel germà sol, per la germana lluna i les estrelles; pel germà vent, pels núvols, per l’aigua, pel germà foc i per la nostra germana, la mare terra, la qual ens sustenta i governa i produeix molts fruits, amb herbes i flors de color.

Però també sant Francesc lloa el Senyor per aquells que perdonen pel seu amor i suporten la malaltia i la tribulació. El Càntic acaba convidant-nos a tots a lloar i beneir el Senyor, donant-li gràcies i servint-lo amb humilitat.

Si sant Francesc hagués conegut en el seu temps els meravellosos mitjans actuals de transport, exclamaria també i nosaltres amb ell: «Lloat sigueu, Senyor nostre, també pels mitjans de transport», així ho ha fet un pare franciscà en el llibre titulat Lloat sigueu, Senyor, pel germà cotxe,[1] on ens ajuda a resar i a lloar Déu per cadascuna de les parts del cotxe i altres mitjans relacionats amb la mobilitat.

Sobre el bell paisatge del cartell de la Jornada d’aquest any 2017 hem col·locat les icones d’alguns mitjans de transport, obres de les mans i la intel·ligència de l’ésser humà, que tant bé han fet i segueixen fent a la humanitat. Si en contemplar la creació lloem i beneïm Déu per les obres de les seves mans, és just que també agraïm i valorem el treball de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han inventat i fabricat els mitjans de transport més variats, tant de persones com de mercaderies, tan útils a la nostra societat.

Avui no podem ni imaginar per un instant el que seria de la nostra societat sense els mitjans de transport, tant terrestres com marítims o aeris. Són una benedicció de Déu posats al servei i benestar de l’home, i per ells, lloem també el Senyor.

Són moltíssimes les persones, com ja hem esmentat a l’inici, que treballen en els mitjans de transport més variats dedicant la seva vida al servei als altres. També per totes aquestes persones volem lloar i beneir Déu. Així s’expressava el beat papa Pau VI: «En les llargues rutes, com a cavallers del volant, us poseu en contacte amb la natura, i en passar dels cims a les valls sou testimonis de les belleses que ha anat sembrant el Creador… Sabem prou bé que en el vostre full de ruta figuren nombrosos exemples d’ajuda desinteressada al viatger en ruta, de caritat, d’hospitalitat i de cortesia envers el proïsme. Que Déu us beneeixi!»[2].

El papa Francesc, l’any 2015, en la seva bellíssima i interessant carta encíclica titulada Laudato si’, inspirada en el càntic de sant Francesc (cf. n. 10), posa en relleu «el desafiament urgent de protegir la nostra casa comú, que inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral» (n. 13).

El fet que lloem Déu, pels mitjans de transport i els seus múltiples beneficis, no vol dir que ignorem els problemes ambientals. Amb el papa Francesc, diem que «sabem que la tecnologia basada en combustibles fòssils molt contaminants, sobretot el carbó, però també el petroli i, en menor mesura, el gas, necessita ser reemplaçada progressivament i sense demora. Mentre no hi hagi un ampli desenvolupament d’energies renovables, que hauria d’estar ja en marxa, és legítim optar per l’alternativa menys perjudicial o acudir a solucions transitòries» (LS, n. 165).

Així mateix afirmem, amb el papa Francesc: «El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals desafiaments actuals per a la humanitat» (LS, n. 25).

Sense ser il·lusos, somiem el dia en el qual les energies renovables no contaminants cobreixin totes les necessitats i que els mitjans de transport, amb energia elèctrica o alimentats amb altres tipus d’energies no contaminants, siguin una feliç realitat.

La nostra invitació a donar gràcies i lloar Déu per allò que tenen de positiu els mitjans de comunicació i de transport no pot fer-nos oblidar la possibilitat, per desgràcia una realitat freqüent, del mal ús d’aquests mitjans, amb les greus conseqüències de dolor i mort en la societat moderna.

En la nostra actitud, joiosa i agraïda, dels mitjans de transport, a l’hora d’usar-los en els nostres desplaçaments, tinguem sempre present que «tota vida és sagrada!»[3] també la nostra, de la qual no som amos absoluts. Contribuïm a que les carreteres, carrers i altres vies de comunicació, siguin segures i que la seguretat pròpia i aliena, així com el respecte a les persones i a les coses, siguin una prioritat, enfront de la potència de la màquina, la velocitat, la vanitat, la pressa o la irresponsabilitat.

Lloat sigueu, Senyor, també pels mitjans de transport. Apel·lem, doncs, a la responsabilitat de cada un, perquè entre tots fem realitat la gran utopia de zero accidents, zero morts a les nostres carreteres.

Acabem el nostre missatge amb unes paraules del papa Beat Pau VI dirigides als camioners espanyols el 1968: «Quan sentiu la soledat, el cansament, les inclemències del temps, recordeu que no esteu sols. Us encoratja el record de les vostres esposes i els vostres fills. Us acompanya també l’Església. ¿No ho diuen així també els indicadors religiosos que veieu a la vora de la carretera? Eleven el vostre esperit els temples amb els seus campanars apuntant cap amunt que caracteritzen els pobles i ciutats que veieu desfilar al vostre recorregut. Estigueu segurs que l’Església es preocupa també de les vostres legítimes aspiracions»[4].

Que la intercessió de la Verge Santíssima i de sant Cristòfol, patró dels conductors, protegeixi tots els usuaris de les vies públiques.

Bona festa de Sant Cristòfol, amb l’eucaristia, la benedicció dels vehicles (on tingui lloc) i la convivència familiar i fraterna.

 

[1] Serafino Falvo, Lloat sigueu, Senyor, pel germà cotxe, Edicions Paulinas, Madrid 1978.
[2] Pau VI, Discurs als camioners espanyols, L’Osservatore Romano (29.XI.1968).
[3] Francesc, Discurs en la 4a Setmana Mundial de les N. U. Per a la Seguretat Vial (2917).
[4] Pau VI, Discurs als camioners espanyols, L’Osservatore Romano (29.XI.1968).

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies