La laïcitat és un element fonamental de tota democràcia liberal composta per ciutadans que professen distintes idees del món i del bé, ja siguin espirituals, religioses o seculars, però aquesta laïcitat no s’ha de confondre mai amb el laïcisme o la bel·ligerància envers el fenomen religiós. Quan parlem de laïcitat ens referim a un marc axiològic, normatiu i jurídic compartit de manera consensuada entre tots els ciutadans, més enllà de les seves particulars opcions espirituals, creences i conviccions, mentre que el laïcisme, en sentit lleu o en sentit fort, evoca una actitud de refús a la dimensió religiosa per considerar-la problemàtica o nociva socialment.

La laïcitat no és neutra axiològicament. Se sustenta en uns valors explícits o implícits. La laïcitat de la República de França, per exemple, es fonamenta en els tres coneguts valors de la Revolució Francesa, la llibertat (liberté), la igualtat (égalité) i la fraternitat (fraternité), valors que es tracten d’inculcar als nous francesos. Sembla que hi ha un consens general en què l’estat democràtic ha de ser neutre o imparcial en les seves relacions amb les diferents religions. Amb tot, també queda clar que un estat liberal i democràtic no pot romandre indiferent a determinats principis fonamentals com la dignitat humana, els drets de la persona o la sobirania popular. Són els valors constitutius dels règims democràtics i liberals els que els atorguen el seu fonament i la seva finalitat.

La laïcitat és una de les modalitats de règim de govern que permet als estats democràtics i liberals respectar amb equitat els individus que tenen visions del món i conviccions ètiques i espirituals diferents. Els dos principis que regeixen la laïcitat són el de la igualtat de tracte i el de la llibertat de consciència. Els ciutadans, com a individus, són lliures de mostrar la seva filiació religiosa tant en l’esfera privada com en l’esfera pública entesa aquesta en un sentit ampli. La plaça és un àmbit de tots els ciutadans i, per tant, en aquesta, cadascú pot expressar i manifestar allò que creu, les seves conviccions, ja sigui a través de la paraula o dels símbols, de la indumentària o de qualsevol altre element del llenguatge no verbal, però aquesta manifestació mai no ha de posar en entredit els principis bàsics que sostenen la plaça, la dignitat humana, l’equitat, la llibertat, la integritat física i moral de les persones.

La plaça, però, no és neutra, com tampoc no ho és l’organització del temps social. En termes generals, té un origen religiós. Fins i tot en les anomenades societats secularitzades, l’organització del temps i de l’espai té unes arrels clarament religioses de tal manera que, de cap manera, es pot qualificar de neutra. Aquesta organització prové d’una determinada religió que, per raons històriques, ha estat decisivament influent i ha configurat un ordre temporal i espacial que persisteix fins i tot segles després de perdre la centralitat. Al nostre entendre, la via que cal prendre és la de les pràctiques d’acomodació raonable que permetin als membres d’altres religions descansar els dies de les seves festes religioses més rellevants. Les mesures d’acomodament permeten mantenir la continuïtat històrica i corregir, al mateix temps, les discriminacions indirectes.

Aquesta acomodació plural i raonable és un exercici complex, perquè, d’una banda, cerca la continuïtat històrica, el respecte als propis orígens, però, d’una altra banda, l’atenció a les minories culturals i religioses que s’assenten en un territori i que tenen dret a manifestar-se i a expressar-se en condicions d’igualtat i de respecte. Amb tot, és bo recordar que els territoris no són espais neutres, no són no-llocs buits d’historicitat. Tenen unes arrels i aquestes arrels són de caràcter religiós. Respectar-les és respectar la mateixa identitat espiritual, emocional i moral d’un territori.

Un règim liberal i pluralista de laïcitat permet respondre de manera sensata, amb seny, a les qüestions relatives als usos de símbols religiosos i al patrimoni històric que es plantegen en totes les societats diversificades. Una laïcitat oberta reconeix la rellevància que té, per a molts ciutadans, la dimensió espiritual de l’existència i, per tant, la importància de protegir la llibertat religiosa i de consciència de l’individu. És necessari que els ciutadans puguin manifestar públicament les seves conviccions religioses en la mesura en què aquesta expressió no atempti contra els drets i llibertats dels altres.

Francesc Torralba Rosselló, teòleg i director de la Càtedra Ethos de la URL

Article publicat al Diari El Punt-Avui

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR