L’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau a l’arxidiòcesi de Barcelona, és dels pocs intel·lectuals catòlics del nostre país que reflexiona i opina sense por de mullar-se, amb un clar compromís amb les seves conviccions. El seu darrer article publicat al portal Catalunya Religió i titulat «la nova ofensiva laïcista excloent» és una diagnosi precisa i, en la meva opinió, encertadíssima de la situació que vivim en aquest moment pel que fa a la voluntat decidida de marginació social de la religió i especialment del fet cristià en l’àmbit públic de Catalunya.

Escriu: «Un ampli front de partits polítics (Comuns, ICV, Podem, CUP i en alguns àmbits ERC o PSC… de vegades amb la complicitat o la passivitat de PdCat…) amb l’impuls de diferents entitats socials, així com bona part dels mitjans de comunicació (incloent fins i tot la radio i la televisió públiques de Catalunya i moltes municipals, sigui en les seves línies editorials o en els àmbits d’acció d’alguns dels seus professionals), treballen dia a dia per desprestigiar l’Església Catòlica i el catolicisme, reduir la seva presència pública, limitar-ne la col·laboració dels poders públics (especialment la de tipus econòmic), fer-la fora de l’ensenyament, fer callar o tergiversar els posicionaments eclesials sobre determinats temes, diluir el seu arrelament en el magma de la creixent diversitat religiosa i restringir-ne les seves capacitats legals de funcionament».

Es pot dir, com fa Eduard Ibàñez, que hi ha un intent de desprestigiar l’Església Catòlica i el catolicisme? Jo penso que sí. Vegem-ne algun exemple.

Una suposada acusació d’abusos sexuals en una escola cristiana ocupa gran part de les portades dels diaris i dels informatius diversos dies. En canvi, una acusació d’abusos sexuals comesos per algú sense relació amb l’Església Catòlica queda reduïda a una breu informació perduda enmig de les pàgines de societat.

Expressar una opinió sobre la manera d’entendre l’antropologia humana tal com l’Església Catòlica l’ensenya, porta al linxament mediàtic i fins i tot a «castigar» aquell qui ho ha dit. En canvi, fer burla i ofendre greument els sentiments religiosos dels catòlics davant de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat és considerat pel Síndic de Greuges simplement com un «exercici reivindicatiu».

També des de Madrid, s’afegeixen a «l’operació». En les darreres setmanes, hem pogut llegir com, des d’un diari d’àmbit estatal, El Mundo, es vol presentar falsament una imatge dels bisbes de Catalunya dividits i enfrontats pel tema català.

Molts recordem com aquest diari ja va ser el capdavanter de la miserable campanya que es va fer contra el Cardenal Ricard Maria Carles (a.c.s.) ran d’unes falses acusacions arribades des del sud d’Itàlia contra el llavors arquebisbe de Barcelona. educao mai no va rectificar ni va excusar-se del mal que havia causat.

En el mateix periòdic, en un article s’insultava greument els bisbes catalans qualificant-los de «bisbes satànics». El seu autor, locutor estrella durant molts anys a la cadena COPE, havent perdut fa temps la vergonya i l’audiència, ara només li resta escriure i parlar des de la visceralitat, i fer la «pinça» amb els radicals de l’extrema esquerra.

La jugada d’escacs contra el catolicisme a Catalunya és força més profunda: d’una banda pretén destruir la llibertat de pensament i la seva expressió, i d’altra banda retallar la llibertat religiosa com a dret humà que comporta una dimensió col·lectiva i pública.

Eduard Ibáñez fa un llistat de les propostes i actuacions d’aquesta ofensiva laïcista, tots ben reals i contrastats:

  1. Eliminar la històrica concertació entre l’Estat i institucions religioses cristianes en l’educació i d’excloure l’ensenyament confessional (encara que sigui opcional) de l’escola pública.
  2. Eradicar tot benefici fiscal i col·laboració pública econòmica amb les institucions catòliques.
  3. Eliminació de símbols i elements amb contingut cristià de l’espai públic.
  4. Repressió mediàtica i fins i tot legal de posicionaments en certs temes simplement perquè contradiuen el discurs dominant.
  5. Exclusió de cerimònies i rituals religiosos seculars cristians dels programes de festes municipals d’origen cristià.
  6. Promoció de la no presència de càrrecs públics en cerimònies religioses cristianes.
  7. Rescissió de convenis de col·laboració per l’atenció religiosa en institucions sanitàries.
  8. Cobertura informativa sistemàtica, sovint manipuladora, de tota mena d’escàndols en el món cristià (encara que siguin en altres continents), mentre s’invisibilitza la pràctica i la vida religiosa cristiana normal.
  9. Activitat agressiva de certs col·lectius.

Em sembla que tots plegats tenim molta feina perquè Catalunya trobi un model de societat veritablement fonamentat en el respecte als drets de la persona i dels pobles.

Norbert Miracle Figuerola, pvre.
Rector del Seminari Major Interdiocesà

Article publicat a la revista El Bon Pastor (n. 91-92 / Juliol-Agost de 2017) 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies